Empresària, Emprenedora?. Dona

 
Quan parlem de dona empresària, emprenedora, ho hem de fer des de qualsevol perspectiva que cadascuna ha decidit en el seu camí voluntàriament. Ser empresària, no només és ser CEO, cap d’una multinacional, directora, i de més. La dona que ha decidit quedar-se a casa per administrar la seva llar, també és ser empresària, d’un món on es toquen totes els vessants i que a vegades , disposa de menys recursos que qualsevol direcció. Empresària i emprenedora també és l’exercici d’una professió autònoma, com ser advocadessa, metgessa, escriptora, actriu , periodista , comerciant de barri.

Sigui quina sigui la  decisió, cal tenir present l’esforç que com a dones ens suposa realitzar els nostres objectius i aconseguir les nostres fites.

Ens sentirem jutjades i criticades per a realitzar els nostres somnis. Nosaltres tenim les eines per dir prou a la nostra “ impostora interna”. Diem no a tot allò que ens han dit de nenes “ seràs una dona de profit” “ Quan estiguis casada”.. Com a dona decidiré el meu camí. 
Molts obstacles a superar, tot i això, els límits  i perjudicis que emocionalment ens han imposat en el decurs de la història, no ens han d’aturar.

Hem entrat al S.XXI, un segle en nom femení, ple d’oportunitats on el nostre talent es farà visible. Un camí que cal continuar, com han fet les dones del nostre passat que ens han deixat les seves empremtes que nosaltres hem de continuar per la generació que ens ve darrera. Elles recolliran tot aquest passat i construiran una nova etapa de llibertat i empoderament.

Ara ,com a dona sènior, veig el camí des d’un altre angle i no vull deixar de seguir treballant fins obtenir la fita que ens proposem. Vull acompanyar-vos i transmetre-ho-vos tot allò que com a professional i dona he après. 

A  vosaltres dones d’avui, tingueu confiança, obriu i expandiu la vostra capacitat de valentia. Amb valentia se superen molts reptes.

Gemma Armengou i Blanco

Treballadora Social Sènior. 8 de març “ Dia de la dona”

Primer el Vendrell mostra el seu desacord davant la manca de participació ciutadana i la possible il·legalitat en la nova marca i escut del Vendrell

Davant la presentació, el passat divendres per part de l’alcalde del Vendrell, Sr. Kenneth Martínez de la nova marca del Vendrell, amb canvis tants de la imatge corporativa com de l’escut de la vila, des de Primer el Vendrell volem expressar el següent:

En primer lloc, aquest canvi s’ha fet d’esquena a la ciutadania que s’ha trobat un canvi en l’escut de la vila, sense ni tan sols poder donar la seva opinió al respecte. De nou el govern de coalició del PSC-PP, liderat pel Sr. Kenneth Martínez, torna a incomplir el seu propi acord de govern que com a prioritat de mandat, establia fomentar participació ciutadana. 

Com ja és conegut el pressupost del 2024 va eliminar els pressupostos participatius, però ara de nou el Govern Municipal torna a  donar l’esquena a la ciutadania modificant l’escut de la vila, fet que ha provocat un gran descontentament entre molts vilatans i vilatanes, com ens han manifestat molts d’ells. 

A més, aquesta decisió no s’ha comunicat als grups municipals, que ens hem assabentat per la premsa, un fet de gran importància, com és el de la modificació d’un dels símbols de la nostra vila, com és l’escut.

En segon lloc, ja anem denunciant que, aquest 2024, el Govern municipal ha fet la pujada d’impostos i taxes més important d'ençà que l’Ajuntament del Vendrell va entrar en el seu pla d’ajust l’any 2012 (pujades en l’IBI, taxa escombraries, taxa de l’aigua, o els serveis esportius). Amb aquests ingressos extres ha permés contractar a 3 càrrecs de confiança amb un cost anual de 150.000 € o  per poder després gastar 18.000 € en un contracte menor per fer aquesta nova marca. Un cost que serà molt superior, ja que s’ha de tenir en compte que hi ha altres despeses inherents al canvi, com modificacions web, xarxes socials o el cost del vídeo promocional sobre la nova marca.

En tercer lloc, en la nota de premsa publicada per l’Ajuntament del Vendrell indica que els colors de la nova marca són els propis de la bandera del Vendrell i que l’escut heràldic del Vendrell també s’ha actualitzat. El problema és que tenim coneixement de què ni l’escut ni la bandera són oficials, ja que la Subdirecció General d’Assistència Jurídica i d’Innovació de l’Administració local de la Generalitat de Catalunya a una resposta sobre aquesta qüestió va contestar que no existeix cap expedient d’oficialització.

És, per tant, una mostra de desgovern, haver iniciat els canvis en l’escut i en fer una nova marca, sobre la base d’una bandera i d’un escut que no són oficials, segons el que determina els articles 36 a 38 del Capítol V “Els símbols dels ens locals” del  Decret legislatiu  2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i el Capítol VI del Decret 139/2007, de 26 de juny, pel qual es regulen la denominació, els símbols i el registre d'ens locals de Catalunya, en els articles 42 i següents es regula el procediment per a l'adopció, la modificació o el canvi de l'emblema d’un ens local, que aquest procediment l’hauria d’aprovar el Ple Municipal.

Per tant, des de Primer el Vendrell volem denunciar que la nova marca corporativa municipal així com el canvi de l’escut del Vendrell segons la nostra opinió, podria haver-se fet sense complir amb la normativa vigent, i que l’alcalde ha pogut fer, per tant una il·legalitat a l'haver fet canviar la marca i l’escut sense fer tot el procediment administratiu establert, que inclou a més, la participació ciutadana a partir de l’exposició pública, mitjançant edicte, així com l’aprovació per part del Ple Municipal.

Per aquest motiu, hem dirigit un escrit pel SAC dirigit a l’Alcalde, demanant:

1- Que amb la màxima urgència sol·liciti un informe a la Secretaria Municipal per tal de poder, determinar si el Ple Municipal és el que ha d’aprovar qualsevol canvi en l’escut o en la marca municipal, i si, per tant, l’alcalde tenia atribucions pròpies per poder fer-ho.

2- Que fins que aquest tema no estigui resolt, es retorni l’escut que s’utilitzava fins al divendres passat, 1 de març de 2024, dia en què es va fer pública la nova marca, com ara en espais a la web municipal, a les xarxes socials o a qualsevol espai a on s’hagi fet aquests canvis (com ara en la vidriera del SAC).

3- Que s’inicien els tràmits necessaris perquè l’escut i la bandera de la vila del Vendrell, siguin oficials segons el que determina la llei.

4- Que reflexioni si un canvi d’aquest abast, hauria de tenir el suport de la ciutadania i s’hauria de fer per consens i no com una imposició per part de qui ens governa, sense que ni la ciutadania ni la resta de representants públics puguin expressar-se al respecte.

Moció de suport a la Pagesia Catalana

 La nostra pagesia ha dit prou. El 6 de febrer de 2024 pagesos de les quatre demarcacions del nostre país van sortir al carrer per protestar contra un cúmul de factors que els està ofegant. Si res no canvia, això obligarà a molts pagesos i pageses a abandonar la feina al camp perquè no poden sobreviure.

La precària situació del camp català ve del molt lluny. Algunes causes de fons són els baixos preus de venda -que sovint estan per sota del preu de cost-, els increments dels costos de producció i l’excés de burocràcia.

Per posar-ne un exemple, els requeriments de les diferents administracions generen una triple bretxa digital. D’una banda, hi ha qui no es pot permetre comprar els mitjans informàtics necessaris; d’altra banda, hi ha qui no té la formació adequada per fer-los funcionar; i, finalment, hi ha qui no té cobertura digital per fer els tràmits.

Aquesta situació encara s’ha agreujat més els darrers anys, amb la crisi climàtica i la sequera que estem patint, l’ineficient control de les plagues, i la nova política agrària comuna, que no controla com deuria les importacions. La fiscalització i les exigències als productes provinents de fora de la Unió Europea és molt més laxa, ja que no exigeix ni guarets, ni respecte a la biodiversitat. Això fa que els pagesos de casa nostra tinguin una competència deslleial.

A més, en aquests dos darrers anys els pagesos han perdut gran part de les seves collites, precaritzant encara més la seva situació. Per exemple, l’any 2022 es va perdre la meitat de la collita de cereal i l’any passat es va perdre prop del 70%. Pel que fa a l’oliva, a l’any 2023 es va perdre entre el 60 i el 90% de la producció i pel que fa al raïm va ser la pitjor collita en dècades.

No en va, en els darrers 10 anys, el nombre de pagesos s’ha reduït en un 20% i la població activa del sector té una mitjana d’edat molt elevada, on gairebé la meitat tenen més de 65 anys i només un 9% en tenen menys de 40.

Per tant, no tenim el relleu generacional garantit i és molt probable que en dues generacions quedin molt pocs pagesos per conrear i gestionar les nostres terres. És qüestió de seguretat alimentària, de control de la massa forestal i de tenir cura del paisatge. En definitiva, d’equilibri dels ecosistemes.

Davant d’aquesta situació, les administracions públiques hem de ser facilitadores i recolzar tot el possible els nostres pagesos i pageses per ajudar-los a superar aquest context difícil que fa massa anys que dura, i que ara s’ha vist encara més agreujat.

En cap cas hem de fer més difícil la feina del sector, omplint-los de tràmits, moltes vegades excessius i que es podrien resoldre amb declaracions responsables. Això fa que per produir un quilo de pomes, peres o cereal, l’agricultor hagi d’estar més hores a l’oficina responent requeriments inacabables que al camp treballant.

La pagesia és la primera baula de la cadena de subministrament alimentari i cal protegir- la. Perquè sense ella no tindrem producte local i de qualitat, destruirem molts llocs de feina i tindrem descuidat el nostre territori.

Perquè la pagesia és i ha de ser un sector essencial de qualsevol societat, també a Catalunya on hi ha una llarga tradició agrícola i ramadera a tot el territori. Segons el Cens Agrari facilitat per l’IDESCAT amb dades de l’INE, Catalunya compta amb gairebé 55.000 explotacions agrícoles i més de 1,7 milions d’hectàrees agràries que ens cal preservar.

És per tot això que el grup municipal de Primer el Vendrell proposa al Ple de l’Ajuntament del Vendrell els següents:

ACORDS

Primer.- Mostrar el ple suport a la pagesia de Catalunya.

Segon.- Instar a la Generalitat de Catalunya, a l’Estat espanyol i a la Unió Europea a reduir la burocràcia envers la pagesia, per tal de reduir-los al mínim.

Tercer.- Promoure preus justos i incentius fiscals.

Quart.- Iniciar una campanya de comunicació per prestigiar la pagesia i fomentar el consum de productes de proximitat.

Cinquè.- Traslladar aquests acords al Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, al Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación del Govern de l’Estat espanyol; a la Plataforma 6F, Unió de Pagesos, Associació de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya i Asociación Agraria Jóvenes Agricultores; i a la Comissió d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Món Rural del Parlament de Catalunya.

Moció per ampliar i millorar el carrer Sant Josep

 La següent moció es presenta per 4 grups municipals, Primer el Vendrell, Som Poble-ERC, Fem Vendrell i En Comú-Podem i prové d'una proposta de la Xarxa Vendrellenca.

La situació del connectivitat del Carrer Sant Josep de Vendrell del barri de Carretera de Valls dintre de la trama urbana de Vendrell que llinda amb el municipi de Santa Oliva, és un problema que des de l’Associació veïnes i veïns de Carretera de Valls nord i entorns amb el recolzament de la Federació Xarxa Vendrellenca portem reclamant una solució des de setembre de 2020, fet que queda referenciat a l’expedient de la federació numero 2020080348AJNV i que hem traslladat en reunions a la regidoria d’Urbanisme de Vendrell.

Des d’aquestes entitats i de forma conjunta és vol posar de manifest que la situació d’estretament d’aquest carrer impedeix el pas tant de vehicles d’emergència que hagin d’atendre a persones a la zona de l’estretament com de la resta de vehicles.

Aquesta situació suposa un problema de seguretat i d’accessibilitat que porten anys reclamant una solució, i que des del seu punt de vista passa per fer els treballs necessaris per ampliar la plataforma d’aquest carrer, perquè puguin passar vehicles, dotant de seguretat als veïns que viuen a la zona de l’estretament i en general al barri, a la vegada que es dona connectivitat transversal amb la carretera de Santa Oliva, l’aparcament Joan Amades, la Policlínica o la Ràdio Televisió El Vendrell.

Pel que fa als costos d’implementació d’aquesta proposta cal deixar palès que l’Ajuntament de Vendrell té elaborat un projecte d’ampliació des de l’any 2013 que planteja l’ampliació de la plataforma que té un cost de 67.324, 63 euros. Aquest projecte es va aconseguir a través de l’expedient de la Federació Xarxa Vendrellenca de sol·licitud d’informació pública número 2023100879AJNV i és on queda redactat el projecte i recollits els costos.

Vista la Proposta de resolució presentada pels Grups Municipals Som Poble – ERC – AM, Primer El Vendrell, En Comú Podem – Plataforma Sumem Platges – Confluència i Fem Vendrell, presenta els següents ACORDS:

1. Que durant 2024 s’actualitzi el projecte de connectivitat del carrer Sant Josep elaborat per l’Ajuntament a l’any 2013 amb la finalitat de tenir un projecte actualitzat que permeti la seva implementació.

2. Que s’obrin les converses necessàries amb l’Ajuntament de Santa Oliva per la cessió de terreny per fer l’ampliació.

3. Que es posi una partida pressupostaria al Pressupost municipal de l’any 2025 per executar el projecte.

4. Que s’informi a la Federació Xarxa Vendrellenca i a l’AVV Carretera de Valls Nord i entorns dels acords presos al ple municipal.

5. Que el govern municipal del Vendrell haurà d’informar en el termini de tres mesos al Ple de l’ajuntament sobre les decisions adoptades i les actuacions desenvolupades per donar compliment a la present resolució.

Moció per demanar un Pla de Seguretat Local i la creació del Consell Municipal de la Seguretat

La situació actual de crisi sanitària, amb conseqüències econòmiques i socials diverses, ha posat de manifest la necessitat de preveure instruments dirigits a donar una resposta eficaç als reptes sobrevinguts de la nostra societat. En aquest sentit, els Ajuntament han d’exercir el seu rol des de la primera línia, amb la major proximitat possible. 

Un dels àmbits que convé no perdre de vista és la seguretat i les seves derivades. Considerem que és necessari planificar un conjunt d’accions dirigides a la millora d’aquest situació, així com una identificació dels actors i els paràmetres que ha d'intervenir en una avaluació de la seva eficàcia. No es tracta, en cap cas, de replantejar totalment la feina habitual de la policia, els bombers, els agents cívics i els tècnics de protecció civil; sinó de fer una identificació -diagnosi- de precisió, que pugui convertir-se en una eina realment eficaç a partir de la reconsideració i coordinació de les estratègies i els recursos que s’hi destinen. 

L’instrument anomenat Pla de Seguretat Local permet treballar aquesta qüestió d’una manera integral a partir dels següents elements bàsics:

 • Identificació de la situació actual, així com les necessitat de millora. 

• Identificació de recursos i actors rellevants 

• Disseny d’accions específiques i coordinació de les que ja es duen a terme. 

• Implicació en el procés dels diversos actors que han de dur a terme les accions que formen part del pla.

• Identificació de les responsabilitats dels diversos serveis, amb independència que depenguin o no del municipi, per millorar-ne la coordinació. 

• Donar coherència i continuïtat en el temps a la feina dels actors implicats. 

• Preveure eines per al seguiment i avaluació dels impactes de les polítiques de seguretat a escala municipal.

Per aconseguir l’objectiu global del Pla, s’hauria de definir un programa de treball que es durà a terme amb la participació de la ciutadania i la cooperació de tots els operadors municipals, no només aquells que tenen una responsabilitat directa en matèria de seguretat. 

Per altre banda, la llei 4/2003 de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya va suposar un canvi en la concepció del sistema de seguretat, ja que considera que és un servei públic que integra múltiples àmbits d’actuació (policia, protecció civil, via pública, sanitat, assistència social, medi ambient, civisme, etc.) i que posa l’èmfasi en la participació de la ciutadania com a instrument fonamental per optimitzar el coneixement de les seves necessitats, percepcions i demandes.

La participació esdevé una necessitat, i implica l’establiment dels canals de comunicació, col·laboració i coordinació entre la ciutadania i els cossos, serveis i òrgans responsables de la seguretat pública.

Com a canals principals hi han la Junta la Seguretat i el Consell Municipal de la Seguretat.

El Consell Municipal de Seguretat és el fórum natural de participació i corresponsabilització de la ciutadania en temes de seguretat, i l’espai on rebre informació, fer el seguiment dels acords d’aquest i d’altres òrgans, aportar opinions i impulsar l’elaboració dels informes o plans necessaris per a garantir el màxim de consens en les polítiques públiques locals sobre seguretat. A més la llei 4/2003 reconeix el dret de la ciutadania a la participació en el seu article 32  i 33. 

Des del Grup Municipal de Primer al Vendrell es presenta al Ple l’adopció dels següents ACORDS:

1r.- Confeccionar i/o actualitzar el Pla de Seguretat Local del Vendrell. 

2n.- Crear una comissió, amb representants tècnics, i de tots els Grups Municipals amb l’objectiu d’establir les directrius que han de regir el Pla de Seguretat Local, així com el seguiment de la seva implantació.

3er.- Crear la comissió, amb representants tècnics i de tots els Grups Municipals per tal de crear el Reglament del Consell Municipal de Seguretat.

Primer el Vendrell presenta al·legacions a l'increment de l'aigua i la taxa esportiva

Des del Grup Municipal de Primer el Vendrell hem presentat al·legacions a l’aprovació inicial de les modificacions de les ordenances fiscals de la taxa d’aigua i la taxa de serveis esportius.

Les al·legacions es centren per una part en temes jurídics, d’incompliment de certs aspectes de les modificacions de les ordenances. Pel que fa al cas de la taxa d’aigua, la documentació tècnica que s’acompanya a la pujada del rebut de l’aigua d’un 57%, entenem que té diverses incorreccions, entre les que podem incloure, no concordança amb el pressupost 2024 de l’empresa d’Aigües del Vendrell, incloure despeses d’una futura nova seu de l’empresa valorada en 1,4 Milions €, quan la situació patrimonial de l’empresa és de pèrdues per més d’1 Milió € al tancament del 2023. Tanmateix, es fa cobrir amb la taxa les pèrdues acumulades, sense que existeixi cap pla de contenció de la despesa, és a dir la mala gestió feta en aquests darrers anys l’acabarem pagant els ciutadans del Vendrell.

Finalment, en el cas de la taxa de serveis esportius, les despeses tan altes que provenen d’un contracte amb Aqualia per la gestió de les piscines, que tant interventor, secretaria, tribunals de justícia o el Tribunal de Comptes han determinat que és nul, i per tant que s’hauria de donar per finalitzat i liquidat, però que sense cap motiu evident, el Govern Municipal el vol mantenir en vigor.

Per altra banda, volem anunciar que ahir es va celebrar la primera reunió de la Comissió del Codi de Conducta. Una demanda mitjançant una moció que el nostre grup va presentar al passat mes d’octubre i que després de la negativa del Govern Municipal en convocar-la, vàrem presentar una denúncia a l’Oficina Antifrau que ha obligat a la seva creació després de 4 anys d’aprovar-se aprovat el Codi de Conducta i Bon Govern.

No volem passar pàgina de les noves incorporacions com a càrrec de confiança de dues noves persones, una d’elles ex-regidor trànsfuga i que sembla que ara se li paguen els serveis prestats. Amb aquestes incorporacions, el cost anual dels 3 càrrecs de confiança serà de 150.000 €, és a dir 600.000 € durant el present mandat, uns diners que sortiran de les butxaques dels ciutadans del Vendrell.

Per acabar, volem fer menció al “menyspreu constant” que el Govern del Sr. Kenneth Martínez fa del Síndic de Greuges de Catalunya. Davant la denúncia que vàrem presentar fa més de 3 mesos respecte a les convocatòries fora del que tocava dels Plens Municipals, encara no s’ha dignat ni a contestar-ho. No és la primera ni serà l’última en què el Govern Municipal no contesta o ho fa amb molt de retard a les peticions que li fa arribar el Síndic de Greuges de Catalunya.

Moció per demanar que s'organitzi anualment "La Nit de l'esport vendrellenc"

El Vendrell té un important nombre de clubs esportius, i una àmplia activitat esportiva durant tot l’any amb un important nombre d’esportistes vendrellencs.

Per Primer el Vendrell, creiem que anualment s’hauria de fer un reconeixement a tots els i les esportistes vendrellencs/vendrellenques així com els clubs que amb un gran esforç gestionen l’activitat esportiva en la nostra vila.

En la gran majoria dels municipis del nostre entorn, celebren anualment esdeveniments d’aquestes característiques com a fórmula pel reconeixement públic dels mèrits i els èxits d’esportistes locals i dels seus clubs.

La Nit de l’Esport Vendrellenc hauria de ser un esdeveniment en el qual es reconeixen els mèrits esportius tant dels i les esportistes com de les entitats i equips esportius del municipi que hagin tingut intervencions i actuacions destacades en la temporada anterior a la seva celebració. Reconèixer aquest esforç de compromís amb l’esport i el seu foment a la nostra població és molt important per impulsar l’orgull vendrellenc.

Entenem que ha de ser en definitiva, una nit de trobada i germanor on El Vendrell es vesteix de gala per celebrar la presència esportiva al territori, compartir i gaudir dels valors que la pràctica esportiva i els esports ens aporten a les nostres vides.

Els objectius d’aquesta nit serien :

• Reconèixer l’esforç i donar suport a totes les entitats i totes les persones, que dia a dia afavoreixen la pràctica esportiva al Vendrell
• Brindar l’oportunitat per tal que el treball conjunt d’institucions públiques, entitats esportives, empreses i persones proactives en l’àmbit esportiu, actuïn amb unió i cohesió per a que tota la ciutadania tingui accés a la pràctica esportiva.
• Promocionar i fomentar la pràctica esportiva entre tots els vendrellencs/vendrellenques com a hàbit saludable.
• Transmetre i ajudar a reconèixer els valors que la pràctica esportiva aporta, transferibles a altres àmbits com el personal i el social, i que milloren la qualitat de vida.
• Ser un punt de trobada i festa on compartir opinions, projectes que afavoreixin el bon desenvolupament de la ciutat i de les relacions dels seus habitants.

Per aquest motiu des de Primer el Vendrell presentem al Ple de la Corporació el següent acord:

1/ Que des del Govern del Vendrell s’activi la possibilitat, al finalitzar cada temporada esportiva, d’organitzar la “Nit de l’Esport Vendrellenc” per fer un reconeixement als mèrits i èxits tant dels esportistes com dels clubs vendrellencs.

Moció per demanar el compliment de la llei de transparència en les empreses municipals amb participació pública

 Com es diu en el preàmbul de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que aquests tres  són els principis bàsics que permeten avaluar la qualitat democràtica del funcionament de les administracions públiques.

La Llei determina d’una manera molt àmplia els diversos continguts de l’obligació de transparència (informació institucional i organitzativa, gestió econòmica i pressupostària, informació de rellevància jurídica, programació i planificació, contractació pública, activitat subvencional, etc.), i les regles a les quals resta sotmesa, especialment aquelles que han de garantir el seu fàcil accés, consulta i comprensió, la seva neutralitat, la seva actualització, així com els límits que deriven de la protecció d’altres drets. 

Requereix una menció especial a la creació del Portal de la Transparència, que és l’instrument bàsic i general per a facilitar a la ciutadania la informació de forma integrada de totes les administracions públiques. Aquest portal es configura com una plataforma electrònica de publicitat a internet, que permet l’accés a tota la informació disponible i que conté els enllaços amb les seus electròniques de les administracions i entitats que s’hi integren.

L’article 3 b) on es parla de l’àmbit d’aplicació de la llei és aplicable a:

“ Als organismes i ens públics, les societats amb participació majoritària o vinculades, les fundacions del sector públic, les entitats de dret públic dependents o vinculades amb les administracions a què fa referència la lletra a, les entitats de dret públic que actuen amb independència funcional o amb una autonomia especial reconeguda per llei que exerceixen funcions de regulació o supervisió externa sobre un determinat sector o activitat, les institucions de la Generalitat a què fa referència el capítol V del títol II de l’Estatut d’autonomia, els col·legis professionals i les corporacions de dret públic en allò que afecta l’exercici de llurs funcions públiques i els consorcis o altres formes associatives i llurs ens vinculats i societats mercantils en què participa de manera majoritària alguna d’aquestes administracions.”

Tanmateix l’article 6.2. del Decret 8/2021 de 9 de febrer de 2021 de sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública determina quines es consideren entitats del sector públic de les administracions locals de Catalunya. 

El Capítol II de Publicitat Activa, de l’esmentada llei, recull quina és la documentació que ha de publicar-se en els portals de transparència.

Una de les obligacions de la LLei i del Decret és que els subjectes obligats han d’establir procediments basats en indicadors objectius per a avaluar el compliment de les obligacions de transparència. En els procediments d’avaluació s’ha de garantir la participació d’experts independents i dels ciutadans. Es obligatori per llei el d'establir els procediments adequats per tal d'efectuar una anàlisi amb la finalitat d'avaluar el grau de compliment intern de les seves obligacions de publicitat activa i donar-ne publicitat activa per tal de garantir el seu compliment.

Una revisió de l’apartat de les empreses municipals en el Portal de Transparència de l’Ajuntament del Vendrell i de les webs d’aquestes empreses amb participació majoritària municipal, deixa clar que hi ha un incompliment de la documentació que hauria d’estar publicada, quan la Llei ja té un recorregut de 10 anys. És per tant que es fa necessària i urgent fer una revisió, actualització i incorporació de tota la documentació per donar compliment a la Llei 19/2014 per part de les empreses municipals de l’Ajuntament del Vendrell.

Per tot l’exposat, des del nostre grup municipal de Primer el Vendrell presentem aquesta proposta de resolució on  proposem a la resta grups municipals els següents ACORDS:

1r.- Que tot els organismes i empreses amb participació pública dependents de l’Ajuntament de Vendrell es posin al corrent del compliment dels preceptes de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern en l’apartat de publicitat activa.

2on.- Que tal com estableix l’apartat tercer de l’article 6 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern en l’apartat de publicitat activa i l’article 15 del Decret 8/2021 de febrer de 2021 que desenvolupa la llei s’ha de 

• Crear tots els procediments basats en indicadors objectius per a avaluar el compliment de les obligacions de transparència. 
• Que en aquests procediments d’avaluació s’ha de garantir la participació d’experts independents i dels ciutadans.

Moció de Primer el Vendrell i Fem Vendrell per la millora dels Serveis Socials de l'Ajuntament del Vendrell

Segons el departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya els Serveis Socials es regeixen pels principis següents:

Universalitat, igualtat, responsabilitat pública, solidaritat, participació cívica, globalitat, subsidiarietat, prevenció i dimensió comunitària, foment de la cohesió social, normalització, coordinació, atenció personalitzada i integral, respecte pels drets de la persona, foment de l'autonomia personal, economia, eficiència i eficàcia, qualitat dels serveis i continuïtat dels serveis.

Les persones que vulguin accedir-hi s'han d'adreçar als serveis socials bàsics del districte, municipi o comarca on estiguin empadronades. Els equips multi professionals d'aquests centres ofereixen informació, orientació, i assessorament, i realitzen diagnòstics que permeten accedir a les diverses prestacions socials, tant dels serveis socials bàsics com dels serveis socials especialitzats.

Dos tipus de serveis:

• Serveis socials bàsics: Són la porta d'entrada al Sistema públic de serveis socials i són accessibles a tota la població. Els equips professionals que els presten i gestionen estan formats per persones diplomades en treball social i en educació social. Aquest col·lectiu de professionals informen, orienten, fan diagnòstics i valoracions, prescriuen prestacions, detecten situacions de risc per actuar de forma preventiva i realitzen projectes comunitaris per a la integració social de persones i col·lectius en risc.

• Serveis socials especialitzats: Donen resposta a situacions o necessitats que requereixen una especialització tècnica o la disposició de recursos determinats.

Proporcionen suport tècnic i presten col·laboració als serveis socials bàsics en les matèries de la seva competència.

En paraules de les persones treballadores de les àrees de Serveis Socials de l’Ajuntament del Vendrell i del Consell Comarcal del Baix Penedès, extretes de la nota de premsa publicada del passat mes de juny de 2023:

“Però, a la pràctica, la realitat no és tan bonica. No és cap secret que els Serveis Socials som el cul de sac on van a parar totes les persones que necessiten suport en algun aspecte de la seva vida i que no poden resoldre per si mateixos.

Som conscients que la pròpia definició resulta ambigua i aquí rau el primer problema. Treballem cada dia amb problemàtiques associades a la manca d’habitatge o al risc d’exclusió residencial, amb casos de pobresa, de gent gran amb dependència, de persones amb discapacitat, de dones víctimes de violència masclista, d’infància en situació de risc o de relacions familiars conflictives, per posar alguns exemples. I en la majoria dels casos convergeixen més d’una problemàtica, amb la qual cosa la complexitat de la intervenció social i educativa és cada vegada més complicada.”

Tenim la gran sort, al nostre municipi, de comptar amb un magnífic equip multidisciplinari, al departament de Serveis Socials de l’Ajuntament del Vendrell, del que formen part el següent número de persones en els diferents llocs de treball:

A les dependències del C. Quarter:

Cap de Servei: 1 (per lliure designació (Treballadora Social A2))

Ajudant coordinació: 1 (sense lloc de treball específic(Educador Social A2))

Treballadores socials: 11 (tècnica A2 (ras) )

Educadores socials: 6 + 2 ((tècnica A2 (ras) )

Psicòloga: 1 ((tècnica A1 (ras) )

Jurista: 1 (TÀG A1)

Personal administratiu/-va: 3

Personal aux. administratiu/-va: 3

Pla Ocupació Local: 1 aux adm (en breu finalitza)

Vigilància: Empresa Externa

Gent gran:

1 Psicòloga (tècnica A1 (ras))

Que fa seguiment i deriva a les treballadores socials.

A les dependències del Departament d’Urbanisme:

Técnica auxiliar: 1 C1

Treballadora Social: 1 (tècnica A2 (ras) )

Atenen a les persones i les deriven a les dependències del C. Quarter.

Els espais on treballa l’equip de Serveis Socials s’ha quedat petits, sense despatxos suficients per atendre a totes les persones usuàries, on, en ocasions, es treballa als passadissos de l’edifici.

El mateix departament ocupa dos edificis, dificultant greument l’atenció a la ciutadania, ja que han d’anar d’un lloc a l’altre, i la feina de les persones treballadores. És necessària fer una actuació per millorar els sistemes de treball. 

Davant d’aquest context ens trobem d’avant d’una altra situació, explicada també, directament per les persones treballadores afectades al seu comunicat:

“Les retribucions tampoc contemplen la perillositat per la conflictivitat d’alguns col·lectius atesos o per la insalubritat d’alguns habitatges visitats, ni la cada vegada més gran especialització del nostre lloc de treball per la creixent quantitat de lleis sobre les quals tenim un paper fonamental.

En definitiva la majoria són condicions que responen a la coneguda bretxa salarial de gènere ja que som un sector feminitzat i destinat a les cures i al suport, i la nostra precarietat demostra que les polítiques feministes són una façana que no té cap interès en anar als fonaments, malgrat alguns avenços que es van produint.”

El Baix Penedès tot i que les xifres mostren una tendència a la millora, té la taxa d'atur, 4 punts percentuals superior a la mitjana de Catalunya, segons Observatori del MercatLaboral del Baix Penedès.

El context sòcio-econòmic vendrellenc és complex, i encara arrosseguem l'aposta pel sector de la construcció durant els anys de la bombolla immobiliària, oblidant la resta de sectors econòmics, que va situar al Vendrell en ciutat molt afectada per la crisis i on, encara, avui en dia, arrosseguem un atur crònic, on l’edat i la falta de formació de les persones que van treballar en el sector de la construcció, la falta de sortida professional, la poca qualificació han esdevingut un handicap difícil de superar i que, en molts casos, ha derivat en necessitats socials difícilment assumibles per a un ajuntament que no ha donat resposta a tota aquesta situació. Val a dir que no és l’únic agent responsable d’aquesta situació.

Deixar constància de que aquesta situació es trasllada, amb alguna variant, a la majoria de municipis de la nostra comarca, per tant, afecta igualment a la plantilla de Serveis Socials del Consell Comarcal del Baix Penedès, que, es troben a la mateixa situació i les reivindicacions són, gairebé, les mateixes.

En una societat envellida, on cada vegada tenim més persones grans soles, normatives en llei de dependència aturades i que afectaran greument a aquestes persones, que s’ha de fer un seguiment, malalties mentals in crecento, violència masclista, infància i joventut (molt vulnerables i en greu risc), habitatges que s’han de visitar en condicions insalubres i/o en situacions perilloses, persones que es senten desemparades pel sistema i que carreguen la seva situació amb l’equip de serveis socials... i diverses situacions socials complexes... uns serveis socials desbordats i que no poden desenvolupar plans de treball, de seguiment a famílies, fer acompanyament en processos, fer difusió de serveis o prevenció de situacions, degut a tota aquesta exposició de motius, del context sòcio-econòmic existent, els grups municipals de Fem Vendrell i de Primer El Vendrell proposem al Ple de la Corporació l’adopció dels següents acords:

1) Modificar la RLT i reconèixer el lloc de treball real que desenvolupa el personal de Serveis Socials de l’Ajuntament del Vendrell:

a) Tot el personal tècnic ocupar un lloc de tècnic especialista A1, en els casos que per titulació sigui possible.

b) Tot el personal auxiliar administratiu, tècnic auxiliar i administratiu ocupar un lloc d’administratiu de gestió.

2) Impulsar plans de treball interdisciplinari entre les diferents àrees de l’Ajuntament per donar una solució àgil a un segment de la població molt fràgil.

3) Unificar l’espai d’atenció de Serveis Socials, com a proposta més simple, reubicar el Servei del CDIAP a una altre edifici, ubicació i agrupar a totes les àrees de treball del departament a un mateix edifici, mesura que millora l’atenció a la ciutadania vendrellenca (la majoria persones vulnerables i que necessiten facilitats.

4) Seguir treballant per ampliar el parc d’habitatge social al municipi del Vendrell.

5) Publicar a la web un informe anual sobre l’estat dels serveis socials.

6) Que l’Alcalde del Vendrell, com a màxima autoritat municipal, traslladi la necessitat de la màxima col·laboració a la Generalitat de Catalunya i les diverses àrees com habitatge, Salud Mental, Renda garantida, Soc, Ensenyament.... i/o altres administracions, una persona de contacte de cada àrea externa amb el Departament de Serveis Socials de l’Ajuntament del Vendrell, que detallaran a la perfecció des del departament de Serveis Socials del Vendrell, per ser un treball interdisciplinar i interdepartamental, per agilitzar al màxim les gestions.

La dona gran rural. L'Aïllament, el maltractament silenciòs

 El 25 de novembre és el dia internacional contra la violència de la dona. Com experta en persones grans, m’agradaria centrar aquest article en la violència i maltractament que reben les dones grans en entorns rurals.

A la llei orgànica del 2007 per la igualtat efectiva de dones i homes, semblaria que hi hauria d’haver una igualtat, però a l’hora de la veritat continua existint una bretxa de gènere, una bretxa salarial, més atur, una manca de conciliació i una violència a vegades silenciosa. Situacions que passen a la ciutat i, que en els entorns rurals se li ha de sumar l’aïllament territorial que es troba la dona gran.

Vivim encara en un sistema patriarcal, que quan la dona contrau matrimoni, s’incorpora a una família que no és la del seu origen, que a banda de treballar en les tasques del mas, ha de tenir cura dels sogres ,“els padrins”, els fills i, els nets. No hi ha temps de descans ni esbarjo, només en certes ocasions, i/o com quan surt a mercat o quan té problemes de salut.

Quan la dona gran rural es troba en una situació d’agressió física i/o psicològica, se sent sola. En el sistema patriarcal que encara vivim, no trobarà ajut ni tan sols del seus fills/es, doncs és la “culpable” del trencament de l’harmonia familiar. Existeix, per tant, un maltractament silenciós, un aïllament que s’agreuja pel sentiment de soledat i d’impotència d’uns fets que li costen de gestionar i d’ identificar per la manca d’ informació i formació ja que formen part d’una generació que no l’ha tingut al seu abast.

Les polítiques municipals, en la meva opinió, haurien d’afavorir l’apropament la informació i formació a aquestes dones grans, perquè coneguin els recursos dels quals disposen, dels drets que poden exercir. Només amb aquesta informació i formació quan es puguin trobar davant d’una situació de violència tinguin la valentia d’identificar que estan rebent un maltracta i que l’entorn familiar, abusador, no ha de ser protegit per vergonya el que diran.

El 25 de novembre, pintem-nos de color lila per erradicar la violència contra les dones de qualsevol edat, origen, cultura i religió d’arreu del mon, així construirem una societat amb implicació i conscienciació contra el maltractament.

Gemma Armengou